Sóc de la Catalunya de l’oest, allà on la vocal neutra no existeix (vocal pràcticament impronunciable per a mi). Encara que pugui sonar estrany o curiós, tot i ser pròxims a Aragó, a casa sempre m’han parlat en català, llengua en la qual, òbviament, hi tinc un bon nivell. El castellà se m’ha ensenyat a l’escola, però siguen sincers: com es pot aprendre idiomes en una escola on es fa classe primer, segon i tercer de Primària en una sola classe? En el moment d'aprendre castellà suposo que ha estat la televisió qui ha tingut un gran paper en la meva realitat lingüística, i com oblidar l’estada erasmus amb una madrilenya de pura cepa. Mai havia parlat tant castellà com llavors!
També parlo l’anglès i intento sortir-me’n amb el francès, vaig intentar-ho amb l’alemany però vaig desistir. Dic que parlo l’anglès ja que tinc títols que així ho confirmen, encara que els títols siguin purs indicadors. Personalment penso que saps que ets capaç de parlar un idioma amb un bon nivell quan ets prou hàbil per comunicar-te amb nadius. Amb el francès faig el que puc (qui fa el que pot no està obligat a més), de comunicar-me em comunico, i m’entenen. Però no el suficient com per dir que tinc un nivell de C1 o C2, nivell que ja tinc en anglès segons Cambridge i l'EOI. Aquest juny intentaré treure’m els nivells 3 i 5 de l’EOI de francès, i si me’ls trec, ja podré afirmar que els títols no són indicadors reals del coneixement d’un idioma.
He intentat fer un gràfic d’aquests pro que resumís la meva història amb les llengües. Com es pot comprovar no ho he aconseguit. Així que per no omplir amb més lletra aquesta entrada. La meva vida lingüística és aquesta:
En un futur tinc moltes esperances de ser capaç d’anar omplint aquest quadre, en alguna que altra llengua amb pocs parlant o amb una que hagi de canviar l’alfabet, per exemple el rus. Seria interessant fer el meu somiat viatge amb el Transsiberià i entendre els cartells. Així que d’aquí a uns 10 anys espero haver fet ja aquest viatge. Sense obviar les coses típiques de treballar, si demano molt treballar en alguna cosa que m’agradi, formar una família, i ser independent.
Quantes vegades hem parlat de les diferències dialectals, eh? És curiós i interessant anar descobrint paraules i expressions diferents de la nostra llengua materna.
ResponEliminaMarcar metes, en el nostre cas lingüístiques, és una boníssima senyal, tenim ganes d’aprendre i de créixer com a persones així que aquest quadre segur que amb els anys i amb paciència anirà allargant-se ;)
I, encara que el viatge amb el Transsiberià haurà d’esperar, que comenci el viatge cap a la reflexió i la descoberta d’aquelles coses, en el nostre cas les llengües, que ens agradaria conèixer!
Jo també crec que el nivell no s'acredita pels certificats, sinó per la capacitat que un pot tenir per comunicar-se sense dificultats amb un nadiu. Conec gent que té títols, treu bones notes als exàmens d ellengua, però a l'hora de parlar, no pot, perquè no ha practicat, perquè no ha rebut suficient input oral, etc. Llavors, de què serveixen les bones notes i els títols, si a l'hora de fer-los servir oralment(la forma més comú del llenguatge) no pots fer-ho? no estas assolint la necessitat comunicativa que les llengües tenen. En aquest aspecte, crec que és important la immersió lingüística o les classes amb mètodes més pragmatics.
ResponEliminaCom dieu tu i la Ruth, el que importa és poder comunicar-se amb els nadius sense cap problema. Els títols serveixen per si allà on vas o amb qui contactes te'ls demanen, perquè ja se sap que molta gent menteix sobre els nivells d'idioma que té.
ResponEliminaQuina llàstima que desistissis amb l'alemany, però ja deus saber que no ets l'única... És una llengua força diferent a la nostra, i costa entrar-hi, però una vegada entens com funciona, et ben asseguro que és apassionant (almenys per a mi)!
Jo també penso que tenir certificats no acredita el coneixement d'una llengua. Crec que és molt important l'expressió oral en una llengua i avui en dia a les escoles no la tenen massa en compte i això fa que l'alumnat vagi aprenent una llengua sense parlar-la.
ResponElimina