Ensenyar i aprendre en línia

Hola a tots! A l'última entrada didàctica del blog :)

Actualment tots sabreu què és l'EVA (entorn virtual d'aprenentatge) i què l'EPA (entorn personal d'aprenentatge). Doncs avui us parlaré dels meus dos entorns. 

La meva experiència en EVA no és molt extensa però crec que suficient. A l'Institut ja utilitzàvem Moodle, no en totes les assignatures però sí en matemàtiques a Batxillerat, la raó per la qual fèiem servir un Moodle era perquè el professor era molt modern pel moment. He de dir que era molt estrany utilitzar Moodle, la mitat de la classe no sabia massa de què anava. Actualment fer servir el Moodle és llei de vida. 

La meva experiència en EPA és molt complexa, cada dia creix més ja sigui conscientment o inconscientment. Crec que últimament el dia que va créixer més i de manera totalment conscient va ser en el xat que vam fer. En línia es pot aprendre molt, però has de ser constant, tenir-ne moltes ganes i estar molt motivat. Si falta alguna d'aquestes tres coses és més complicat però no impossible, per exemple potser no ets constant però si tens amics Erasmus en les xarxes socials pots parlar amb ells, i així practicar i millorar. Actualment estic registrada a Facebook, Twitter, Instagram, Skype. D'altres webs que complementen el meu EPA són les webs de diaris en línia, les pàgines web per mirar series en línia en versió original amb o sense subtítols. 

tall de conversa amb un company d'Erasmus

Mai havia pensat que fos possible aprendre llengües en línia, però la meva mentalitat ha canviat, crec que és totalment viable i factible. Hi ha molts recursos a la xarxa que poden ajudar, i no tens perquè tenir la necessitat de conèixer a la persona d'abans. Crec que la pàgina web més famosa sobre contactes esporàdics per practicar idiomes és el chatroulette. 

Recursos didàctics

Benvinguts per vuitena vegada al meu blog. L'entrada d'avui no serà tan espessa com les últimes, ja que el tema és molt més lleuger i n'estic segura que tothom sap que són els recursos didàctics i que molts n'hem experimentat  de molts tipus. 

Per exposar la meva experiència he decidit dividir els recursos en habilitats receptives i habilitats productives. 

• Habilitats receptives

Les habilitats receptives són aquelles basades a base de inputs. L'aprenent rep informació ja sigui mitjançant la lectura o escoltant. Aquest tipus de tasques són les que sempre se m'han donat millor, i, per tant, les que m'agradaven més de fer. 

• Comprensió oral

Suposo que tots hem treballat la comprensió oral de tots els tipus possibles, imatges, vídeos i gravacions de veu, i amb totes les maneres possibles de contestar, sí verdader o fals, elecció múltiple, contesta el que has entès i omple els buits.  

Pel que fa a l'ordre en què jo ho he experimentat al principi recordo que eren imatges i una gravació explicant una història, després vaig passar a fer comprensió oral només amb gravacions de veu i finalment, va ser en l'adolescència quan vaig començar amb els vídeos. 

• Comprensió lectora

La meva experiència en exercicis de comprensió lectora també és molt àmplia, he experimentat tots els tipus de formats; comentaris oberts o completament tancats, tests tradicionals, llegir en veu alta i el típics d'ordenar paràgraf o posar el títol al paràgraf. 

En totes les classe d'idioma hi havia sempre un llibre de lectura obligatori, sobre el qual després hi havia una prova. Generalment les proves aquestes eren les més marcades i eren mig comentaris tancats, mig multiple choice. 

• Habilitats productives

Les habilitats productives són aquelles en què hi ha output, tu n'ets el productor, ja sigui a base oral o escrivint. 

• Expressió oral

En aquest tipus d'habilitats pot ser en la qual hi tinc menys experiència, mai he fet simulacions, ni escenificacions ni jocs de rol. Les meves tasques d'expressió oral eren les típiques d'exposicions orals ja pautades, en algun moment resolució de problemes i algun que altre diàleg amb buits. Aquest tres tipus els vaig experimentar ja en l'adolescència. 

• Expressió escrita

Pel que fa a l'expressió escrita sí que he experimentat més que en l'expressió oral però no en classes de llengua estrangera, com ja vaig dir al principi del blog en les classes de llengua espanyola. He experimentat tallers d'escriptura,  revisar textos d'algú altre, escriure cooperativament i òbviament les típiques tasques de redacció sobre temes concrets o de formats formals. 
Com ja he dit més amunt les tasques d'expressió escrita no eren ni són les meves preferides però vaig agrair molt experimentar coses diferents en l'àmbit de l'expressió escrita. 

Avaluació

L'avaluació, quins moments, segur que tots els estudiants hem passat per la tensió del moment abans de rebre notes. En aquest cas, però, l'entrada no parlarà sobre les notes que ens han ficat en algun o altre moment. Avui parlaré dels tipus d'avaluació que he experimentat, quins elements s'han utilitzat per avaluar-me i, òbviament, hi haurà un petit apartat on m'expressaré lliurement sobre el tema. 
Va ser a classe quan vaig ser conscient que hi havia diferents enfocaments d'avaluació. Tampoc vull dir que no en conegués cap però no em movia més enllà de l'avaluació sumativa, quantitativa, normativa i últimament en la continuada i qualitativa. Alguns potser us pregunteu en què consisteix cada tipus d'avaluació, us en faré cinc cèntims. 

Exemple d'avaluació coninuada i sumativa

L'avaluació sumativa és aquella que es pondera a l'aprenent d'acord a una norma. 

L'avaluació quantitativa les xifres i les categories estan preestablertes, no hi ha matisos. 

L'avaluació normativa està basada en la mitjana de coneixements i competències d'acord al grup.

L'avaluació continuada és aquella que tot el que fas durant el dia a dia té importància, s'avalua el progrés.

L'avaluació qualitativa és aquella amb matisos i comentaris.

De tipus d'avaluacions n'hi ha més però aquest tipus han estat les principals en la meva etapa d'educació primària i secundària. Ja en la universitat, batxillerat i en les acadèmies d'idiomes he experimentat altres tipus d'avaluacions. A la universitat hem hagut de fer moltes autoavalacions, recurs que correspon al tipus d'avaluació coavaluació, també he experimentat l'avaluació ipsativa, basada en el què sabia fer i el que he estat capaç d'aprendre. 

El tipus d'avalució que seria l'idòni seria un mètode continuat, donant importància a les coavalaucions, ipsativa i també defenso la precència de l'avaluació normativa. Crec que s'han de saber certs mínims i a partir dels mínims endavant les atxes. Suposo que la meva visió deu estar influènciada pel fet d'haver de superar uns examens oficials d'idiomes per tal d'aconseguir un certificat d'idioma.

Exemple de documents acreditatius de nivell d'anglès

Suposo que com tots els estudiants hem experimentat diferents i variats tipus d'instruments d'avaluació, les noves tecnològies van ajudar a augmentar el ventall de possibles proves o recursos per avaluar. Sóc partidaria dels treballs en grup però en certa mesura, crec que durant les últimes setmanes decurs no n'hi hauria d'haver. Ara mateix per exemple estic que vaig de cul, treballs, examens quasi aquí i classes amb nou temari.

El meu programa o currículum

Aquesta entrada tractarà l'estructura dels cursos que he experimentat. És a dir, com estaven organitzats els continguts de cada llengua, quin propòsit tenien, si hi havia procediments didàctics i exposaré la meva opinió al respecte. 

Com és obvi he experimentat diferents tipus de currículums. En la meva L1, el català principalment, he experimentat el tipus de currículum gramatical. Com ja he dit al llarg de les entrades, la meva experiència educativa tant en català com en castellà ha estat al 100% gramàtica tradicional. Abans he dit que la meva L1 és el català, no és per menysprear o obviar el castellà, però he de dir que per molta gramàtica que hagi fet, el meu nivell de castellà no és tant elevat com ho hauria de ser al considerar-me una persona bilingüe. Potser seria dir molt, però d'anglès també en tinc un bon nivell i no em considero bilingüe. I això que porto casi els mateixos anys estudiant-lo! (Està clar que no la mateixa exposició)

En llengua anglesa he tingut la sort d'experimentar diferents tipus de currículums, però perquè vaig anar molt de temps a una acadèmia i allà va ser on he aprés més anglès. Estic parlant d'aprendre en un espai tancat, és a dir en una aula; deixo de banda les estades a l'estranger o relacionar-me amb estrangers. A l'institut el currículum d'anglès era estructural, tal com ho ha estat l'anglès de la universitat. En canvi, a l'acadèmia vaig disfrutar fent anglès. Vaig experimentar el currículum nocional-funcional. L'ensenyament depenia de les nostres necessitats. Va ser a l'acadèmia on també vaig saber que era tot això dels nivells d'idioma del MCER, encara que el professor ens ensenyés l'anglès per a situacions funcionals també ens preparava per aprovar exàmens oficials, tant de l'EOI com de Cambridge. 

El meu aprenentatge de la llengua francesa ha estat bastant una broma fins arribar al PEI de la uni, i tot i això, penso que segueix sent una mica bastant broma. A l'institut fèiem fitxes, la gent es pot pensar que era un currículum nocional-funcional o fins i tot per tasques o projectes, però res de tot això. En els 4 anys que vaig fer francès sempre vaig fer les mateixes fitxes (parts del cos, indicar, presentar-se, explicar un llibre, etc.) Exercicis que poden anar molt bé si es fan de manera correcta, llàstima que no va ser el cas. 

A la universitat més del mateix, molta "gramàtica" no hem fet fins arribar a tenir certs professors. Encara que em pugui queixar molt del meu aprenentatge de llengua francesa, encara no sé com però m'examino per lliure de nivell intermedi i nivell avançat de francès per l'EOI aquest mateix juny. Vull dir que sorprenentment tinc possibilitats d'aprovar-ne un dels dos, el tercer l'hauria d'aprovar i el cinquè també l'hauria d'aprovar segons el nivell amb el que diuen que sortiré de la universitat... 

Fitxa de les parts del cos, estic segura que tothom l'ha hagut de fer en algun moment de la seva vida.