Ensenyar i aprendre en línia

Hola a tots! A l'última entrada didàctica del blog :)

Actualment tots sabreu què és l'EVA (entorn virtual d'aprenentatge) i què l'EPA (entorn personal d'aprenentatge). Doncs avui us parlaré dels meus dos entorns. 

La meva experiència en EVA no és molt extensa però crec que suficient. A l'Institut ja utilitzàvem Moodle, no en totes les assignatures però sí en matemàtiques a Batxillerat, la raó per la qual fèiem servir un Moodle era perquè el professor era molt modern pel moment. He de dir que era molt estrany utilitzar Moodle, la mitat de la classe no sabia massa de què anava. Actualment fer servir el Moodle és llei de vida. 

La meva experiència en EPA és molt complexa, cada dia creix més ja sigui conscientment o inconscientment. Crec que últimament el dia que va créixer més i de manera totalment conscient va ser en el xat que vam fer. En línia es pot aprendre molt, però has de ser constant, tenir-ne moltes ganes i estar molt motivat. Si falta alguna d'aquestes tres coses és més complicat però no impossible, per exemple potser no ets constant però si tens amics Erasmus en les xarxes socials pots parlar amb ells, i així practicar i millorar. Actualment estic registrada a Facebook, Twitter, Instagram, Skype. D'altres webs que complementen el meu EPA són les webs de diaris en línia, les pàgines web per mirar series en línia en versió original amb o sense subtítols. 

tall de conversa amb un company d'Erasmus

Mai havia pensat que fos possible aprendre llengües en línia, però la meva mentalitat ha canviat, crec que és totalment viable i factible. Hi ha molts recursos a la xarxa que poden ajudar, i no tens perquè tenir la necessitat de conèixer a la persona d'abans. Crec que la pàgina web més famosa sobre contactes esporàdics per practicar idiomes és el chatroulette. 

Recursos didàctics

Benvinguts per vuitena vegada al meu blog. L'entrada d'avui no serà tan espessa com les últimes, ja que el tema és molt més lleuger i n'estic segura que tothom sap que són els recursos didàctics i que molts n'hem experimentat  de molts tipus. 

Per exposar la meva experiència he decidit dividir els recursos en habilitats receptives i habilitats productives. 

• Habilitats receptives

Les habilitats receptives són aquelles basades a base de inputs. L'aprenent rep informació ja sigui mitjançant la lectura o escoltant. Aquest tipus de tasques són les que sempre se m'han donat millor, i, per tant, les que m'agradaven més de fer. 

• Comprensió oral

Suposo que tots hem treballat la comprensió oral de tots els tipus possibles, imatges, vídeos i gravacions de veu, i amb totes les maneres possibles de contestar, sí verdader o fals, elecció múltiple, contesta el que has entès i omple els buits.  

Pel que fa a l'ordre en què jo ho he experimentat al principi recordo que eren imatges i una gravació explicant una història, després vaig passar a fer comprensió oral només amb gravacions de veu i finalment, va ser en l'adolescència quan vaig començar amb els vídeos. 

• Comprensió lectora

La meva experiència en exercicis de comprensió lectora també és molt àmplia, he experimentat tots els tipus de formats; comentaris oberts o completament tancats, tests tradicionals, llegir en veu alta i el típics d'ordenar paràgraf o posar el títol al paràgraf. 

En totes les classe d'idioma hi havia sempre un llibre de lectura obligatori, sobre el qual després hi havia una prova. Generalment les proves aquestes eren les més marcades i eren mig comentaris tancats, mig multiple choice. 

• Habilitats productives

Les habilitats productives són aquelles en què hi ha output, tu n'ets el productor, ja sigui a base oral o escrivint. 

• Expressió oral

En aquest tipus d'habilitats pot ser en la qual hi tinc menys experiència, mai he fet simulacions, ni escenificacions ni jocs de rol. Les meves tasques d'expressió oral eren les típiques d'exposicions orals ja pautades, en algun moment resolució de problemes i algun que altre diàleg amb buits. Aquest tres tipus els vaig experimentar ja en l'adolescència. 

• Expressió escrita

Pel que fa a l'expressió escrita sí que he experimentat més que en l'expressió oral però no en classes de llengua estrangera, com ja vaig dir al principi del blog en les classes de llengua espanyola. He experimentat tallers d'escriptura,  revisar textos d'algú altre, escriure cooperativament i òbviament les típiques tasques de redacció sobre temes concrets o de formats formals. 
Com ja he dit més amunt les tasques d'expressió escrita no eren ni són les meves preferides però vaig agrair molt experimentar coses diferents en l'àmbit de l'expressió escrita. 

Avaluació

L'avaluació, quins moments, segur que tots els estudiants hem passat per la tensió del moment abans de rebre notes. En aquest cas, però, l'entrada no parlarà sobre les notes que ens han ficat en algun o altre moment. Avui parlaré dels tipus d'avaluació que he experimentat, quins elements s'han utilitzat per avaluar-me i, òbviament, hi haurà un petit apartat on m'expressaré lliurement sobre el tema. 
Va ser a classe quan vaig ser conscient que hi havia diferents enfocaments d'avaluació. Tampoc vull dir que no en conegués cap però no em movia més enllà de l'avaluació sumativa, quantitativa, normativa i últimament en la continuada i qualitativa. Alguns potser us pregunteu en què consisteix cada tipus d'avaluació, us en faré cinc cèntims. 

Exemple d'avaluació coninuada i sumativa

L'avaluació sumativa és aquella que es pondera a l'aprenent d'acord a una norma. 

L'avaluació quantitativa les xifres i les categories estan preestablertes, no hi ha matisos. 

L'avaluació normativa està basada en la mitjana de coneixements i competències d'acord al grup.

L'avaluació continuada és aquella que tot el que fas durant el dia a dia té importància, s'avalua el progrés.

L'avaluació qualitativa és aquella amb matisos i comentaris.

De tipus d'avaluacions n'hi ha més però aquest tipus han estat les principals en la meva etapa d'educació primària i secundària. Ja en la universitat, batxillerat i en les acadèmies d'idiomes he experimentat altres tipus d'avaluacions. A la universitat hem hagut de fer moltes autoavalacions, recurs que correspon al tipus d'avaluació coavaluació, també he experimentat l'avaluació ipsativa, basada en el què sabia fer i el que he estat capaç d'aprendre. 

El tipus d'avalució que seria l'idòni seria un mètode continuat, donant importància a les coavalaucions, ipsativa i també defenso la precència de l'avaluació normativa. Crec que s'han de saber certs mínims i a partir dels mínims endavant les atxes. Suposo que la meva visió deu estar influènciada pel fet d'haver de superar uns examens oficials d'idiomes per tal d'aconseguir un certificat d'idioma.

Exemple de documents acreditatius de nivell d'anglès

Suposo que com tots els estudiants hem experimentat diferents i variats tipus d'instruments d'avaluació, les noves tecnològies van ajudar a augmentar el ventall de possibles proves o recursos per avaluar. Sóc partidaria dels treballs en grup però en certa mesura, crec que durant les últimes setmanes decurs no n'hi hauria d'haver. Ara mateix per exemple estic que vaig de cul, treballs, examens quasi aquí i classes amb nou temari.

El meu programa o currículum

Aquesta entrada tractarà l'estructura dels cursos que he experimentat. És a dir, com estaven organitzats els continguts de cada llengua, quin propòsit tenien, si hi havia procediments didàctics i exposaré la meva opinió al respecte. 

Com és obvi he experimentat diferents tipus de currículums. En la meva L1, el català principalment, he experimentat el tipus de currículum gramatical. Com ja he dit al llarg de les entrades, la meva experiència educativa tant en català com en castellà ha estat al 100% gramàtica tradicional. Abans he dit que la meva L1 és el català, no és per menysprear o obviar el castellà, però he de dir que per molta gramàtica que hagi fet, el meu nivell de castellà no és tant elevat com ho hauria de ser al considerar-me una persona bilingüe. Potser seria dir molt, però d'anglès també en tinc un bon nivell i no em considero bilingüe. I això que porto casi els mateixos anys estudiant-lo! (Està clar que no la mateixa exposició)

En llengua anglesa he tingut la sort d'experimentar diferents tipus de currículums, però perquè vaig anar molt de temps a una acadèmia i allà va ser on he aprés més anglès. Estic parlant d'aprendre en un espai tancat, és a dir en una aula; deixo de banda les estades a l'estranger o relacionar-me amb estrangers. A l'institut el currículum d'anglès era estructural, tal com ho ha estat l'anglès de la universitat. En canvi, a l'acadèmia vaig disfrutar fent anglès. Vaig experimentar el currículum nocional-funcional. L'ensenyament depenia de les nostres necessitats. Va ser a l'acadèmia on també vaig saber que era tot això dels nivells d'idioma del MCER, encara que el professor ens ensenyés l'anglès per a situacions funcionals també ens preparava per aprovar exàmens oficials, tant de l'EOI com de Cambridge. 

El meu aprenentatge de la llengua francesa ha estat bastant una broma fins arribar al PEI de la uni, i tot i això, penso que segueix sent una mica bastant broma. A l'institut fèiem fitxes, la gent es pot pensar que era un currículum nocional-funcional o fins i tot per tasques o projectes, però res de tot això. En els 4 anys que vaig fer francès sempre vaig fer les mateixes fitxes (parts del cos, indicar, presentar-se, explicar un llibre, etc.) Exercicis que poden anar molt bé si es fan de manera correcta, llàstima que no va ser el cas. 

A la universitat més del mateix, molta "gramàtica" no hem fet fins arribar a tenir certs professors. Encara que em pugui queixar molt del meu aprenentatge de llengua francesa, encara no sé com però m'examino per lliure de nivell intermedi i nivell avançat de francès per l'EOI aquest mateix juny. Vull dir que sorprenentment tinc possibilitats d'aprovar-ne un dels dos, el tercer l'hauria d'aprovar i el cinquè també l'hauria d'aprovar segons el nivell amb el que diuen que sortiré de la universitat... 

Fitxa de les parts del cos, estic segura que tothom l'ha hagut de fer en algun moment de la seva vida.

Enfocament i organització de les meves classes

Hola a tots, l’entrada d’avui tracta de l’enfocament i l’organització de les classe d’idiomes. Com en la resta d’entrades torno a fer un feedback personal. La informació d’aquesta entrada, però, crec que resultarà  d'accés fàcil dins dels meus records. Em pensava que seria bastant mediocre dir que he tingut una experiència una mica sosa pel que fa a la programació per objectius. La veritat, però, és que pel que he llegit resulta bastant corrent haver experimentat poc en la programació per objectius.

Així que la meva gran experiència en programació per objectius es resumeix amb la programació per objectius general! Quina gran sorpresa no? Explico les meves classes de Primària seguien el llibre, entenc que sigui bastant difícil innovar en una classe on hi havia fins a 3 cursos diferents. A Secundària es seguia el llibre també, ho podria justificar dient que era normal, i si la cosa funcionava seguia així. Clar que també redactàvem textos específics i ens ensenyaven necessitats específiques concretes però perquè en el tema 3 es tractava això concretament. Era una programació de classes molt impersonal, marcada pel que el llibre deia. L’aprenentatge de regles era en la majoria de casos deductiu, ells m’explicaven i jo després ho ficava en pràctica. No en sóc conscient d’haver experiment el mètode inductiu en l’aprenentatge d’idiomes.

Una manera d’impartir classes que m’hagués agradat experimentar, ni que sigui per poder comparar amb criteri i fer crítiques a consciència és la taxonomia de Bloom. Per tots aquells que no sàpiguen en què consisteix ara intentaré fer-ne un breu resum. La taxonomia de Bloom té fases en què tu vas augmentant el teu coneixement,  és interessant descobrir les coses per tu mateixa, ser capaç d’argumentar a favor i en contra i anar augmentant el teu coneixement per parts. Crec que és bastant complicat ser capaç de matisar totes les característiques d’aquesta teoria. Aquesta teoria sí que té un aprenentatge de llengües inductiu per exemple.

Pel que fa a l’aprenentatge d’ítems crec que he experimentat els 3 models, ja que això depèn completament del tema a tractar. El primer model seria el de presentació d’ítems (el docent introdueix i gestiona, la figura de l’alumne és bastant nul·la, s’espera que entengui el que diu el professor). El segon model seria el de pràctiques controlades (es potencia la pràctica). El tercer model és el de pràctiques obertes (aquest consisteix en què l’aprenent usi lliurement l’ítem).

A la Universitat ha estat on he treballat més en grup, he experimentat estudi de casos (encara que no en aprenentatge d’idiomes) i he après a prendre apunts, tot i que això de prendre apunts no ha estat necessari en totes les classes.

imatge extreta del blog: La doble mirada. Art, docència i aprenentatge

4a entrada: Metodologies

L'entrada d'avui està destinada a les metodolgies d'ensenyament de llengües que he experimentat. En aquest cas puc dir que he experimentat una mica de tot, fins i tot nous mètodes. En el cas de les teories psicològiques la meva experiència era bastant arcaica, per això mateix crec que en aquesta entrada podré parlar i opinar sobre els nous mètodes en comparació amb els antics. 

En català i castellà el meu ensenyament ha seguit el mètode gramàtica-traducció. Aquest mètode està focalilitzat en la traducció i en l'ensenyament de la llengua formal. Podria dir que he experimentat aquest mètode sobretot durant l'Institut. Allà les classes de català i castellà tenien molta part de literatura, potser no íntegrament però recordo fer gramàtica, literatura i més gramàtica. En aquest cas consideraré la literatura com totes les obres literàries que m'han fet llegir. He decidit el·lidir les classes de literatura en què ens havíem d'aprendre les característiques de cada perióde literari, ja que no en recordo res, únicament que eren molt avorrides. 

Dels idiomes que jo parlo puc dir que els mètodes d'ensenyament han estat en gran part innovadors. Puc dir que he pogut experimentar la immersió lingüística en les dues llengües. D'anglès en l'intercanvi a Suècia i en l'Erasmus. I en francès els dos intercanvis de l'Institut a França i en l'Erasmus. En anglès i francès a més de fer intercanvis les classes seguien un mètode d'enfocament molt comunicatiu. L'ús del llenguatge té un sentit en el moment en què s'aconsegueix la finalitat que t'has proposat. Els llibres estaven estructurats per funcions. 

En l'Erasmus les classes seguien el mètode d'aprenentatge cooperatiu, ens ajudàvem els uns als altres en petits grups, grups que no acostumàven a canviar massa al llarg del curs. Podria dir que aquest tipus d'aprenentatge és típic o jo l'he experimentat sobretot en les universitats, a la Pompeu Fabra fem moltes classes que segueixen aquest mètode, encara que potser les classes no són explícitament de llengües. 

Foto del meu Erasmus a França on parlava íntegrament anglès, no importava la procedència. A classe sí que parlava francès però ;)

Teories psicològiques

És normal que hi hagi moltes teories psicològiques. Amb el temps s'en van creant de noves, els encarregats de pensar-les són els “científics” o “investigadors” (o com se’ls anomeni en el món de la investigació en l’ensenyament). Des de les primeres teories fins a les actuals hi ha hagut bastants canvis, però el canvi més gran diria que ha estat el pas de tractar l’alumne com a una cosa a tractar-lo com a persona individual i concreta.

D’entre les diferents teories el lògic seria que jo, amb 21 anys, hagués experimentat una mica de totes. Però sobretot que hagués tingut més input de les teories més modernes com ara l’humanisme o el constructivisme. Malauradament, la teoria que ha predominat en el meu ensenyament ha esta la Conductista.

La teoria conductista és aquella que veu l’error com una cosa molt dolenta, cosa a no repetir més i que era culpa teva haver-ho fet malament. Les classes eren completament gramaticals, exercicis establerts d’ortografia i completament dirigits. Eren exercicis de molta repetició. Aquesta teoria diria que la vaig tenir en tota la Primària i bona part de l’ESO. Dic de Primària ja que el que recordo molt bé eren els quadernets de cal·ligrafia en els quals hi havia exercicis de g/j en castellà, paraules on encara hi tinc dubtes.

No recordo l’època com un martiri, ni que em costés molt aprendre, escoltar a classe o fer els deures. No representa un trauma haver aprés així. Encara que sigui un mètode tradicional també té els seus avantatges o punts positius. Les llengües s’han d’ensenyar dinàmicament per mantenir l’atenció dels nens, però tampoc s’ha d’oblidar que la gramàtica s’ha de fer en algun moment o altre de les nostres vides.

Crec que encara que tots els nous mètodes vulguin dinamitzar-ho i tal, sempre ha fet mandra fer una classe de gramàtica però si es fa bé, no cal treballar-ho més. Més endavant es pot anar fent de manera més dissimulada. I d’aquesta manera va ser com a mesura que anava fent-me gran van començar a canviar les meves classes de llengua. Diria que els primers en ensenyar-me diferent van ser els mestres d’idiomes, els d’anglès, primer en l’acadèmia i ja a Batxillerat les mestres de l’Institut.

La teoria que seguien era més dinàmica, d’anar fent amb temps i sense exigir-te més del compte, aquestes característiques corresponen amb la teoria psicològica del Constructivisme. Com es pot intuir amb un tractament molt més social i conscient de les dificultats i característiques del grup. 

Sabeu qué és el ZDP? és la Zona de Desenvolupament Pròxim. Per a tots aquells que no sàpigueu en què consisteix us ho explicaré així breument. Recordeu tots aquells profes que et deien: "Tu Alba has fet X faltes però, tu centrat en aquestes, les altres són d'un altre nivell. Les faltes que t'he marcat són les que has d'evitar no fer-les més i que jo et puntuaré d'acord a la teva evolució en aquests errors". Els professors aquests són els que motiven, t'obliguen a superar-te personalment a cada classe. És quan aprens gramàtica indirectament i tot potenciant l'expressió oral i escrita, la comprensió oral i lectora. 

teories lingüístiques

L'entrada del blog (ara ja amb g) tractarà sobre les teories lingüístiques. Tots aquells que no sàpiguin que són, per dir-ho així ràpidament, les teories lingüístiques són els diferents mètodes que s'han utilitzat al llarg del temps per ensenyar les llengües.

He fet una taula per tal de poder il·lustrar les característiques principals de les 4 teories lingüístiques que us parlaré en aquesta entrada. 

En 21 anys de vida que he tingut, puc dir que tinc la sort o la desgràcia de poder parlar amb més o menor profundidat de diferents teories. Encara que pugui semblar estrany, no n'és. 

He estudiat en una escola rural, he de reconèixer que mai l'havia considerat així fins l'altre dia a classe. Per a mi tan sols era una escola de poble, en la qual tots ens coneixeiem i la teoria lingüística era la de la senyoreta Josepa, quina dona ella! Dic que era la seva teoria perquè era ella qui ens feia anglès, català, matemàtiques, socials, naturals i matemàtiques. 

En les dues llengües que ella ens ensenyava seguiem la teoria tradicional, entenc que no puguéssim parlar més del que ja féiem. A classe erem 12 nens i nenes de tres cursos diferents. Quan dic que parlàvem era quan ens feia llegir els llibres d'En Pau i la Laia (els hi tinc un gran amor a aquests llibres). No va ser fins a l'Institut quan la teoria lingüística amb què m'ensenyaven va canviar al 100%. Vaig passar de fer gramàtica 100% a redactar la revista de l'Insti, a fer anàlisi sintàctic, a sentir diàlegs i repetir-los. En català i castellà vam seguir en la mateixa línia, sumant-hi l'anàlisi sintàctica. 

Llavors, a l'institut m'ensenyaven mitjantçant la teoria lingüística estructural, aquí adjunto una imatge d'un pàgina del llibre d'anglès. Com es veu l'enunciat és escolta i llegeix, després la profe ens ho feia repetir.

Recordo una professora de castellà completament revolucionària. Ella sola es mereixeria una nova entrada, però intentaré compartir amb poc espai la seva teoria. Abans de tot he de dir que no es pot situar en cap de les 4 presentades aquí dalt.
Rosario Curiel és una dona que era exigent com ningú. El seu mètode d'estudi era conegut per tot Mollerussa, era tot un plaer tenir-la com a profe. Quan feia 3r i 4rt d'ESO vaig tenir el plaer de tenir-la com a professora. Explico: de castellà féiem 3 classes a la setmana, en cada classe es feia una cosa diferent. Una es destinava a la literatura, però no literatura com suposo que us imagineu, literatura completament abstracta. Llegíem poemes, textos curts de diferents autors i buscàvem i trobàvem significat a les diferents lectures. Passàvem del significat planer, aquell que tothom dedueix fàcilment, a significats abstractes, pàssavem d'Edgar Allan Poe a Garcilaso de la Vega.
La segona hora es destinava a ensenyar gramàtica, en aquestes classes féiem anàlisi sintàctica a gran escala, amb l'expressión de a gran escala em refereixo a ajuntar dos full horitzontals per analitzar una sola frase. I la tercera hora de la setmana amb ella era tan important que gaudia de nom propi "Taller de escritura" aquí cadascú tenia una llibreta en la qual havíem d'anar-hi escrivint, com un diari personal però sense explicar el dia, o sí, hi podies escriure el que tu volies. A classe ens feia fer diferents exercicis d'escriptura, la intenció era fer volar la imaginació i escriure sense pensar, era igual si hi havia faltes, l'important era escriure el primer que pensaves amb lògica o no.
El primer execici del curs era aquest: escriure sentat a la cadira (normal), escriure una frase assentat damunt la taula, després plantat damunt la taula, després la cadira damunt la taula, després d'haver donat un tomb corrent pel pati, després de fer el pi, després d'estar sota la taula, i així anar fent fins que l'hora de classe s'acabava. Si em pregunteu la lògica no sé jo, però he de reconèixer que desconnectaves i escrivies en castellà com si fos català.

Recordo molts exericics seus, però no és moment per ficar-los aquí. Ella ens ensenyava així, perquè, crec i sempre dins del dubte, que el límit està on tu el vulguis ficar. Però per a tu quin és el límit? Pregunta que ens feia sovint i que cada cop canviaves la resposta. I tu, sabries dir-me on està el límit? 

Jo i les meves llengües

Sóc de la Catalunya de l’oest, allà on la vocal neutra no existeix (vocal pràcticament impronunciable per a mi). Encara que pugui sonar estrany o curiós, tot i ser pròxims a Aragó, a casa sempre m’han parlat en català, llengua en la qual, òbviament, hi tinc un bon nivell. El castellà se m’ha ensenyat a l’escola, però siguen sincers: com es pot aprendre idiomes en una escola on es fa classe primer, segon i tercer de Primària en una sola classe? En el moment d'aprendre castellà suposo que ha estat la televisió qui ha tingut un gran paper en la meva realitat lingüística, i com oblidar l’estada erasmus amb una madrilenya de pura cepa. Mai havia parlat tant castellà com llavors!

També parlo l’anglès i intento sortir-me’n amb el francès, vaig intentar-ho amb l’alemany però vaig desistir. Dic que parlo l’anglès ja que tinc títols que així ho confirmen, encara que els títols siguin purs indicadors. Personalment penso que saps que ets capaç de parlar un idioma amb un bon nivell quan ets prou hàbil per comunicar-te amb nadius. Amb el francès faig el que puc (qui fa el que pot no està obligat a més), de comunicar-me em comunico, i m’entenen. Però no el suficient com per dir que tinc un nivell de C1 o C2, nivell que ja tinc en anglès segons Cambridge i l'EOI. Aquest juny intentaré treure’m els nivells 3 i 5 de l’EOI de francès, i si me’ls trec, ja podré afirmar que els títols no són indicadors reals del coneixement d’un idioma. 

He intentat fer un gràfic d’aquests pro que resumís la meva història amb les llengües. Com es pot comprovar no ho he aconseguit. Així que per no omplir amb més lletra aquesta entrada. La meva vida lingüística és aquesta:

En un futur tinc moltes esperances de ser capaç d’anar omplint aquest quadre, en alguna que altra llengua amb pocs parlant o amb una que hagi de canviar l’alfabet, per exemple el rus. Seria interessant fer el meu somiat viatge amb el Transsiberià i entendre els cartells. Així que d’aquí a uns 10 anys espero haver fet ja aquest viatge. Sense obviar les coses típiques de treballar, si demano molt treballar en alguna cosa que m’agradi, formar una família, i ser independent.