L'entrada d'avui està destinada a les metodolgies d'ensenyament de llengües que he experimentat. En aquest cas puc dir que he experimentat una mica de tot, fins i tot nous mètodes. En el cas de les teories psicològiques la meva experiència era bastant arcaica, per això mateix crec que en aquesta entrada podré parlar i opinar sobre els nous mètodes en comparació amb els antics.
En català i castellà el meu ensenyament ha seguit el mètode gramàtica-traducció. Aquest mètode està focalilitzat en la traducció i en l'ensenyament de la llengua formal. Podria dir que he experimentat aquest mètode sobretot durant l'Institut. Allà les classes de català i castellà tenien molta part de literatura, potser no íntegrament però recordo fer gramàtica, literatura i més gramàtica. En aquest cas consideraré la literatura com totes les obres literàries que m'han fet llegir. He decidit el·lidir les classes de literatura en què ens havíem d'aprendre les característiques de cada perióde literari, ja que no en recordo res, únicament que eren molt avorrides.
Dels idiomes que jo parlo puc dir que els mètodes d'ensenyament han estat en gran part innovadors. Puc dir que he pogut experimentar la immersió lingüística en les dues llengües. D'anglès en l'intercanvi a Suècia i en l'Erasmus. I en francès els dos intercanvis de l'Institut a França i en l'Erasmus. En anglès i francès a més de fer intercanvis les classes seguien un mètode d'enfocament molt comunicatiu. L'ús del llenguatge té un sentit en el moment en què s'aconsegueix la finalitat que t'has proposat. Els llibres estaven estructurats per funcions.
En l'Erasmus les classes seguien el mètode d'aprenentatge cooperatiu, ens ajudàvem els uns als altres en petits grups, grups que no acostumàven a canviar massa al llarg del curs. Podria dir que aquest tipus d'aprenentatge és típic o jo l'he experimentat sobretot en les universitats, a la Pompeu Fabra fem moltes classes que segueixen aquest mètode, encara que potser les classes no són explícitament de llengües.
Foto del meu Erasmus a França on parlava íntegrament anglès, no importava la procedència. A classe sí que parlava francès però ;)
Ja hopots ben dir, l'ensneyament que segueia un mètode de gramàtica é sal què tots estem acostumats, però és dens i pesat. MOlt millor l'immersió, que t'enriqueix culturalment i aconsegueix que perenguis/milloris una lelngua en pocs mesos, en comptes de en anys.
ResponEliminaSí, l'ensenyament cooperatiu sembla ser que és el més típic o popular avui en dia a les universitats, ja que quan vaig estar d'Erasmus a Anglaterra també feiem tots els treballs de traducció/llengua en grups de 3 o 4 persones. Era una forma maca d'aprendre i per a nosaltres de relacionar-nos amb gent d'allà.
ResponEliminaCrec que a l'escola també podríem funcionar així, amb aprenentatge cooperatiu. A l'arribar a la uni va ser una mica un xoc o una sorpresa, fer grups per tot, però ara ja m'hi he acostumat. Estaria bé que a l'ESO o Batxillerat ho poguéssim provar també.
ResponEliminaQui pogués haver experimentat durant més temps l’aprenentatge cooperatiu, oi? Sembla que amb aquest mètode les coses són més fàcils d’entendre perquè els coneixements d’una persona es complementen amb els d’una altra persona, crec que és molt positiu i enriquidor això!
ResponEliminaLes classes de literatura també les recordo com mooooooooolt difícils de passar i d’aconseguir estar atenta durant tota la sessió...buf!
Sembla mentida que haguem aguantat tants anys amb mètodes tan avorrits! I com ens ho hem passat quan hem sortit a fora i hem experimentat altres mètodes! Jo també crec que el mètode cooperatiu és molt útil i eficient, ja que aprens a partir d’interactuar amb companys. Altres punts de vista o maneres d’entendre les coses fan que puguis arribar a entendre fàcilment allò que no comprenies. Potser és complicat que tota l’educació segueixi aquest mètode, però variar una mica i començar-lo a introduir segur que no faria cap mal i seria beneficiós pels alumnes.
ResponElimina