Hola a tots, l’entrada d’avui
tracta de l’enfocament i l’organització de les classe d’idiomes. Com en la resta d’entrades torno
a fer un feedback personal. La informació d’aquesta entrada, però, crec que resultarà d'accés fàcil dins dels meus records. Em pensava que seria bastant
mediocre dir que he tingut una experiència una mica sosa pel que fa a la programació per objectius. La veritat, però, és que pel que he llegit
resulta bastant corrent haver experimentat poc en la programació per objectius.
Així que la meva gran experiència
en programació per objectius es resumeix amb la programació per objectius general! Quina gran sorpresa
no? Explico les meves classes de Primària seguien el llibre, entenc que sigui
bastant difícil innovar en una classe on hi havia fins a 3 cursos diferents. A
Secundària es seguia el llibre també, ho podria justificar dient que era normal,
i si la cosa funcionava seguia així. Clar que també redactàvem textos
específics i ens ensenyaven necessitats específiques concretes però perquè en
el tema 3 es tractava això concretament. Era una programació de classes molt
impersonal, marcada pel que el llibre deia. L’aprenentatge de regles era en la
majoria de casos deductiu, ells m’explicaven i jo després ho ficava en
pràctica. No en sóc conscient d’haver experiment el mètode inductiu en l’aprenentatge
d’idiomes.
.jpg)
Una manera d’impartir classes que
m’hagués agradat experimentar, ni que sigui per poder comparar amb criteri i
fer crítiques a consciència és la taxonomia
de Bloom. Per tots aquells que no sàpiguen en què consisteix ara intentaré
fer-ne un breu resum. La taxonomia de Bloom té fases en què tu vas augmentant
el teu coneixement, és interessant
descobrir les coses per tu mateixa, ser capaç d’argumentar a favor i en contra
i anar augmentant el teu coneixement per parts. Crec que és bastant complicat
ser capaç de matisar totes les característiques d’aquesta teoria. Aquesta teoria
sí que té un aprenentatge de llengües inductiu per exemple.
Pel que fa a l’aprenentatge d’ítems crec que he experimentat els 3 models, ja
que això depèn completament del tema a tractar. El primer model seria el de
presentació d’ítems (el docent introdueix i gestiona, la figura de l’alumne és
bastant nul·la, s’espera que entengui el que diu el professor). El segon model
seria el de pràctiques controlades (es potencia la pràctica). El tercer model
és el de pràctiques obertes (aquest consisteix en què l’aprenent usi lliurement
l’ítem).
A la Universitat ha estat on he
treballat més en grup, he experimentat estudi de casos (encara que no en
aprenentatge d’idiomes) i he après a prendre apunts, tot i que això de prendre
apunts no ha estat necessari en totes les classes.
imatge extreta del blog: La doble mirada. Art, docència i aprenentatge
Jo porto tota la vida prenent apunts i crec que ha sigut al revés en el meu cas: a la universitat i desaprès a prendre apunts. Això sí, he après a treballar en grup que, tot i que no m'acaba d'agradar (has d'adaptar-te al ritme de treball de l'altres, a vegades discuteixes, etc) , é smolt enriquidor, perquè en això consisteix la vida real, en el treball en equip. Cada cop que canviem d'equip és com estar un un món nou, amb noves formes de treballar, etc.
ResponEliminaAixò d'aprendre apunts jo tampoc ho he fet mai. A l'escola no calia perquè els professors seguien el llibre i sinó ens dictaven els apunts en veu alta i per tant, agafar apunts per lliure no ho he experimentat mai, com tu diu Alba ni tan sols a la universitat... Al final acabo pensant que tampoc és tant important.
ResponEliminaJo tinc la mateixa sensació que tu, la d’haver seguit l’índex del llibre com a guió de planificació. El que tocava fer dia rere dia, amb algunes excepcions, a classe, era el que deia l’índex.
ResponEliminaA l’escola jo tampoc vaig experimentar amb el mètode inductiu, les explicacions de la gramàtica eren deductives i a més a més, el docent de llengua estrangera la reforçava amb fotocòpies que ens repartia que contenien informació complementaria i exercicis extres...
A mi també m’hagués agradat experimentar la taxonomia de Bloom, em dóna la impressió que és un bon mètode per assolir unes bones bases de coneixement i augmentar-les, és clar!
Jo ho veig força com l'Anna, no estava acostumada a prendre apunts perquè no calia, seguíem el llibre i les coses que deia la professora que no apareixien al llibre, les apuntàvem al marge i llestos. He llegit en més d'un bloc que teniu curiositat per experimentar la taxonomia de Bloom. Jo també hagués volgut experimentar-ho, almenys per provar i saber què és, des de dins...
ResponElimina