És normal que hi hagi moltes teories psicològiques. Amb
el temps s'en van creant de noves, els encarregats de pensar-les són els “científics” o “investigadors” (o com se’ls anomeni en el món de
la investigació en l’ensenyament). Des de les primeres teories fins a les actuals hi ha hagut bastants canvis, però el canvi més gran
diria que ha estat el pas de tractar l’alumne com a una cosa a tractar-lo com a persona individual i concreta.
D’entre les diferents teories el lògic seria que jo,
amb 21 anys, hagués experimentat una mica de totes. Però sobretot que hagués
tingut més input de les teories més modernes com ara l’humanisme o el
constructivisme. Malauradament, la teoria que ha predominat en el meu
ensenyament ha esta la Conductista.
La teoria conductista
és aquella que veu l’error com una cosa molt dolenta, cosa a no repetir més i
que era culpa teva haver-ho fet malament. Les classes eren completament
gramaticals, exercicis establerts d’ortografia i completament dirigits. Eren
exercicis de molta repetició. Aquesta teoria diria que la vaig tenir en tota la
Primària i bona part de l’ESO. Dic de Primària ja que el que recordo molt bé
eren els quadernets de cal·ligrafia
en els quals hi havia exercicis de g/j en castellà, paraules on encara hi tinc
dubtes.
No recordo l’època com un martiri, ni que em costés
molt aprendre, escoltar a classe o fer els deures. No representa un trauma
haver aprés així. Encara que sigui un mètode tradicional també té els seus
avantatges o punts positius. Les llengües s’han d’ensenyar dinàmicament per
mantenir l’atenció dels nens, però tampoc s’ha d’oblidar que la gramàtica s’ha
de fer en algun moment o altre de les nostres vides.
Crec que encara que tots els nous mètodes vulguin
dinamitzar-ho i tal, sempre ha fet mandra fer una classe de gramàtica però si
es fa bé, no cal treballar-ho més. Més endavant es pot anar fent de manera més
dissimulada. I d’aquesta manera va ser com a mesura que anava fent-me gran van
començar a canviar les meves classes de llengua. Diria que els primers en
ensenyar-me diferent van ser els mestres d’idiomes, els d’anglès, primer en l’acadèmia
i ja a Batxillerat les mestres de l’Institut.
La teoria que seguien era més dinàmica, d’anar
fent amb temps i sense exigir-te més del compte, aquestes característiques corresponen amb la teoria psicològica del Constructivisme. Com es pot intuir amb
un tractament molt més social i conscient de les dificultats i característiques
del grup.
Sabeu qué és el ZDP? és la Zona de Desenvolupament Pròxim. Per a tots aquells que no sàpigueu en què consisteix us ho explicaré així breument. Recordeu tots aquells profes que et deien: "Tu Alba has fet X faltes però, tu centrat en aquestes, les altres són d'un altre nivell. Les faltes que t'he marcat són les que has d'evitar no fer-les més i que jo et puntuaré d'acord a la teva evolució en aquests errors". Els professors aquests són els que motiven, t'obliguen a superar-te personalment a cada classe. És quan aprens gramàtica indirectament i tot potenciant l'expressió oral i escrita, la comprensió oral i lectora.
Hola! :)
ResponEliminahi ha una cosa que m'agradaria qüestionar, i no perquè n'estigui segura, sinó perque penso que pot no ser aixñi. Has dit que hi ha un punten què s'ha daprendre gramaàtica. Suposo qe et refereixes a que no hi ha més remei que estudiar-la, per molt dinàmiques que volguem fer les classes. Alguns amics americans i britànics uncop em van comentar que ells no aprenen la gramatixa de manera explícita, i té força lògica, ja que tothom com a parlant nadiu domina la gramàtica de la seva llengu asense haver-la d'estudiar. És per això que crec que si que en podriem prescindir, almenys en català i castellà. potser amb langlès o altres llengues ja seria mes dificl evitar-ho pero potser hi ha alguna manera que sigui tan eficient com el mètode conductista, com ara el directe (immersió), que segur que ens ensenyaria la llengua sense havernos de centrar en la gramàtica duna manera tan focalitzada com estem acostumats a fer.
Jo també tinc la teoria conductista molt marcada al llarg de l'educació. Crec que tot i que no és una teoria massa nova, té característiques que sí que ens van servir.
ResponEliminaEn alguns casos també he experimentat la teoria constructivista on només em marcaven o corregies aquells errors que sabien que podria entendre i solucionar. És amb aquests professors amb els que vaig aprendre més també.
La teoria conductista és força present en les classes de català i castellà, però trobo interessant el que diu la Ruth. Jo, sincerament, prescindiria de tanta gramàtica. Sé que és senzill dir-ho i que probablement no tinc la formació com per saber si seria possible o no, però crec que es podrien reforçar les competències productives, tant orals com escrites, i no centrar-se només en la correcció. Aprendre a parlar bé en públic, a saber-nos explicar i a transmetre les idees que volem expressar. I també a escriure, no només de manera correcta amb l'ortografia, també a nivell d'expressar idees i de redacció.
ResponEliminaAfortunadament (o malauradament) Alba, no ets l’única a qui li hagués agradat experimentar més varietat de teories psicològiques. La teoria conductista també ha predominat a la meva educació: exercicis pautats, seguint el guió estricte del llibre, etc.
ResponEliminaAmb l’excepció d’algun professor a secundària, els únics contactes que també vaig tenir amb altres tipus de teories van ser fora de l’educació obligatòria. En el meu cas, a més a més d’experimentar-los amb la professora d’anglès extraescolar també els vaig experimentar a l’EOI. Afortunadament, a l’EOI tenen una manera diferent d’ensenyament que no es basa en la repetició sinó més aviat des d’una perspectiva sociocognitiva.